Enregistreu una actuació i torneu-la a mesclar sense la banda.

No cal omplir cap selector de canals abans d'enregistrar. Totes les entrades connectades i MAIN estan armades per defecte: el que feu és excloure un canal, no pas incloure'n. Un canal que no té res connectat no enregistraria res que valgués la pena, així que la taula el deixa fora del conjunt calculat sense canviar el que heu demanat: si més endavant hi connecteu alguna cosa, torna a quedar armat sense cap pas més. Els canals aux i matrix no s'armen si no ho demaneu.

Connectat vol dir que el senyal arriba de debò, no que la llista de patch digui que hauria d'arribar. La taula pregunta al graf d'àudio si hi ha un enllaç des de la font fins a l'entrada del canal. Un canal amb el patch encara per fer —una stagebox que no ha aparegut, un dispositiu que el graf encara no ofereix— queda fora de la presa encara que la taula el mostri connectat. Aquesta distinció es va aprendre per les males: una presa de vuitanta-quatre pistes en què els dos fitxers d'un canal eren capçaleres de 94 bytes, descoberta l'endemà al matí.

Per això la taula diu què no enregistra, una sola vegada, en el moment que comença la presa i el conjunt de canals armats queda fixat: els canals que ha deixat fora apareixen al registre de la taula amb el motiu, que és una font declarada sense cap enllaç a l'entrada del canal. Tampoc no compten en el nombre de canals armats que podeu consultar mentre la presa avança; la presa no porta cap pista per a ells. Una presa en curs informa de les omissions amb què va començar i no les torna a calcular, de manera que connectar un canal a mitja actuació no fa mai semblar que la presa l'hauria pogut enregistrar.

Per defecte, cada canal armat es captura en dos punts: l'entrada en brut (just després del trim) i el senyal post-fader. Així, una remescla posterior té tant la font intacta com el que realment vau enviar a la sala aquella nit. Als canals d'entrada se'ls ofereix un tercer punt, pre-fader. Els tres formen un conjunt i no una elecció: un canal pot enregistrar pre-fader i post-fader alhora. Als màsters de bus se'ls ofereix un sol punt, post-fader: és una característica declarada dels busos, no un descuit.

Els punts de captura que enregistra un canal es decideixen quan comença la presa. Canviar-los mentre una presa està en marxa no mou res ni costa res: és una decisió sobre els fitxers que obrirà la presa següent.

El conjunt de canals és fix durant tota la presa. Armar o desarmar un canal mentre una presa està en marxa no afecta aquella presa: el conjunt es va decidir expressament en el moment que va començar. Una captura que pogués guanyar una pista a mitja actuació és una captura en què ningú no pot dir després què contenien realment els deu primers minuts.

Totes les preses que s'han acabat d'enregistrar hi apareixen, de la més nova a la més antiga, amb l'hora d'inici i la durada. No es poden pujar ni importar preses —l'única manera que una presa entri a la biblioteca és enregistrar-la— i, expressament, encara no es poden esborrar: esborrar una presa multipista amb seguretat, mentre un render o una prova de so la poden tenir oberta, és una feina real que la taula encara no ha fet. Un botó d'esborrar que no és segur és pitjor que no tenir-ne cap.

Els fitxers són WAV normals (RF64 quan una pista passa de 4 GB i RIFF WAV ordinari per sota; qualsevol lector els tracta igual): un fitxer mono de coma flotant de 32 bits per pista, a la freqüència de mostratge a què funcionava el graf quan es va enregistrar la presa.

Un fitxer per pista vol dir un fitxer per via, de manera que un canal estèreo n'aporta dos, que comparteixen canal i punt de captura. Cadascun indica el seu costat, esquerre o dret, al registre de la presa, perquè res del que ve després hagi de deduir un parell estèreo de l'ordre en què surten llistats els fitxers. Els noms de fitxer continuen sent el número de pista i el punt de captura —ch09.post-fader.wav— perquè això és el que evita que un DAW posi el punt de captura equivocat sota la veu; el costat consta al registre que els acompanya. Les preses enregistrades abans que s'anotés el costat no el porten.

Un canal que estava armat però que no ha rebut mai cap buffer enregistra un fitxer amb capçalera i res més. La presa no es rebutja per això i la pista no desapareix en silenci: la presa compta quantes de les seves pistes se sap que són buides i, a part, de quantes no pot dir res, perquè una presa feta abans que la taula mesurés això no porta cap resposta en lloc d'un zero.

Una pista buida no és el mateix que una presa que ha perdut mostres. El fil d'àudio se salta del tot un canal sense cap camí de senyal connectat, de manera que no s'ha perdut res i la presa informa honestament que no hi ha pèrdues. Són dos fets i cap dels dos implica l'altre.

La conseqüència us la trobareu a la prova de so: un canal amb la pista buida a la presa es queda a la seva entrada en directe en lloc de passar a silenci; la taula indica quins canals són. Si això fa que no quedi cap canal activat, la reproducció es rebutja en lloc de fer anar un transport que cap canal no escolta.

Tots dos recomptes apareixen a la presa, allà on la trieu. Una presa amb pistes que se sap que són buides porta una etiqueta del vermell d'enregistrament amb quantes en són —2 BUIDES— perquè és la que us costarà una prova de so. Una presa amb pistes que no es van mesurar mai porta en canvi una etiqueta discontínua SENSE MESURAR, en un color neutre: és una presa escrita abans que la taula mesurés això; pintar-la de vermell faria semblar espatllades totes les preses antigues. Les mostres perdudes són encara una tercera etiqueta; cap de les tres n'implica cap altra.

Amagar una pista buida seria pitjor que mostrar-la tal com és. És així com us assabenteu des de la biblioteca que un canal no ha enregistrat res, en lloc de descobrir-ho per un canal en silenci a la prova de so següent.